El món groc


EL MÓN GROC


Autor: Albert Espinosa

Llengua: Català
Editorial: Plaza y Janes
Data publicació: 2009


Autor: Albert Espinosa Puig va néixer el 5 de novembre de 1974 a Barcelona , Catalunya ( Espanya). Va estudiar Enginyeria Industrial .En la seva infantesa , li va ser diagnosticat un càncer d'ossos que va provocar l'amputació de la seva cama a més de la pèrdua d'un pulmó i de part del fetge .



Resum: Es tracta d'un llibre autobiogràfic on Albert Espinosa ens conta la seua vida. La seua infància ha marcat tota la seua vida i per tant la seua obra. Amb sols 13 anys li van diagnosticar càncer el qual es va prolongar  10 anys i va finalitzar amb l’amputació d’una cama, perdent part del fetge i un pulmó.
La seua positivitat ha fet que Albert hage pogut transformar el seu dolor i patiment en força de voluntad i motius per seguir endavant. Aquest llibre inclou frases, consells i grans persones dels quals tenim molt que apendre.
Relació amb CMC: Aquest llibre tracta el tema del càncer (com ha influenciat en la seua vida, de quina manera li ha fet madurar etc.) i es pot relacionar amb el tema de malalties degeneratives que vam estudiar ja que conta la seua evolució davant la malaltia tant física com psíquicament.
M'ha agradat: La seua valentia, la manera que te de veure la vida i d'afrontar-la. Com a poc a poc et va introduint en el seu món i finalment, acabes sent un "groc" més.
No m'ha agradat: No recorde res que no m'hage agradat, tot el que recorde del llibre és més que positiu.

Com que els companys no em van fer preguntes, us deixe unes cites d'Albert Espinosa:


  1. " Quan creus conèixer totes les respostes , arriba l'Univers i et canvia totes les preguntes "
  2. "Vaig trencar a plorar . M'encanta aquesta expressió. No es diu vaig trencar a menjar o vaig trencar a caminar . Trenques a plorar o riure. Crec que val la pena fer-se miques per aquests sentiments"
  3. "Inspirar olors d’estiu per superar els hiverns."


L'impost del sol




Bona vesprada lectors! Com ja sabeu les últimes classes vam estar parlant d'energies no renovables i renovables, i parlant d'aquest tema, va eixir el concepte "impost del sol" i ja que molts no el coneixeu, he decidit fer el post d'aquest mes justament d'això.

Gràcies al vídeo de Salvados, sabem que, les hidroelèctriques en Espanya formen un oligopoli i açò vol dir que molt poques empreses controlen una gran part de l'electricitat d'Espanya.

Resultado de imagen de oligopolio electrico
 També coneixem el terme "portes giratòries", que és una manera de designar a un alt càrrec que se'n va a treballar a una empresa privada.

 I per què us estic contant tot açò?

Doncs, el que vull dir amb tot açò es que hi han molts ex polítics treballant en les grans hidroelèctriques del país i que per tant el govern, aposta per les grans empreses hidroelèctriques del país i no per altres renovables.

Un dels molts impediments que ha posat al govern a les petites empreses d'energies renovables és, l'impost del sol.

 L'impost del sol neix l'any 2013, quan el ministre d'Indústria Sr. Soria, presenta l'esborrany d'un futur Reial decret , es va a aplicar a tots aquells usuaris que, tenint instal·lat un sistema de panells solars legalment autoritzat , per proporcionar energia elèctrica particular, decidissin seguir connectats a la xarxa elèctrica general per no quedar sense llum en algun moment en què la instal·lació solar poguera patir una avaria i no prestar l'energia domèstica suficient.

Espere que aquest petit resum us haja ajudat, m'haguera agradat profunditzar més en el tema però la majoria d'informació a la xarxa eren articles d'opinió o blogs no massa de fiar.

Malalties degeneratives

Bona vesprada, aprofitant el que hem estat veent aquestes últimes classes, he decidit parlar de les malalties degeneratives, com ja sabem les malalties degeneratives són malalties en les quals la funció o l'estructura dels teixits biològics afectats o els òrgans anatòmics es deterioren progressivament al llarg del temps.

Algunes d'aquestes malalties són:
Hui en dia no hi ha una cura per a aquestes enfermetats, encara que gràcies a l'investigació sobre aquestes malalties i als grans esforços del cientifics, cada vegada s'aconsegueix augmentar més la qualitat de vida dels pacients i la seva propia vida. 
Actualment, és l'investigació de les cèl·lules mare les que representen una esperança de cura per a aquestes enfermetats. 

He intentat resumir al màxim aquest post, ja que aquest em sembla un tema prou complexe del que no estic capacitada per a parlar, així que si vos heu quedat amb ganes i voleu ampliar informació, vos deixe ací un video de RTVE sobre aquestes malalties.

Bibliografía:




Bon dia lectors, hui us vaig a parlar de la importància les ulleres de sol.

Per fi sembla que arriba el sol i amb aquest la necesitat de protegir-nos dels UV, com ja sabeu, la radiació solar ultraviolada o radiació UV és una part de l'energia radiant (o energia de radiació) del sol, es transmet en forma d'ones electromagnètiques en quantitat gairebé constant. 

Aquesta radiació solar constant pot afectar, i afecta a certes parts del cos com són per exemple la pell i els ulls. Hui ens centrarem en els ulls. 

Des que en el segle XX es va generalitzar l'ús d'ulleres de sol aquest complement s'ha convertit en un  element imprescindible per al nostre estiu. Aquestes ulleres, a banda de ser un complement de moda, compleixen una imprescindible funció, protegir-nos dels UV.
Les cèl·lules dels ulls per el contrari que les de la pell, no es regeneren, així que una exposició constant d'aquestos rajos en els nostres ulls poden deteriorar-los permanentment. Catarates, danys en la retina i fotoqueratitis són algunes de les enfermetats de les que aquest petit complement.

En aquest punt ens podem preguntar...

Són bones totes les ulleres de sol?
La resposta és no, la majoria de les ulleres de sol que es venen en tops mantes o "xinos" no han passat cap control de qualitat i poden esdevindre una acció perjudicial en la nostra vista que explicarem de la seguent manera: 
Tots hem jugat alguna vegada amb una llanterna i sabem que quan incideix la llum sobre el nostre ull, la pupil·la es contrau exercint de barrera perquè passi menor quantitat de llum. En aquest cas, és com si l'ull baixés la persiana deixant un foradet mínim per deixar passar la menor radiació possible. Per contra, quan l'ull està en un ambient fosc (ulleres), la pupil·la es dilata per deixar passar més quantitat de llum i aconseguir una millor visió.
El problema sorgeix quan, utilitzem  ulleres de sol barates, o millor dit, de mala qualitat, amb un color fosc però sense filtre UV, la pupil·la es dilata i el que fem es posar una autopista sense frens a la radiació nociva perquè penetri a l'interior.

Biblografia:

Malalties psicosomàtiques







Bon dia, hui us vaig a parlar de les malalties psicosomàtiques.

Però, que són les malalties psicosimàtiques?

Doncs bé, per malaltia psicosomàtica entenem que és quan una persona pateix somatitzacions  quan presenta un o més símptomes físics i després d'un examen mèdic, aquests símptomes no poden ser explicats per una malaltia mèdica ja que, de la mateixa manera que les malalties físiques influeixen en el nostre estat d'ànim i ens provoquen por o preocupació, molts problemes psicològics provoquen símptomes físics.

A causa de la falta de temps en les consultes i al difícil diagnòstic de les malalties somàtiques, la medicina tradicional tendeix a centrar-se gairebé exclusivament en els símptomes físics de la malaltia, oblidant la veritable causa del problema o allò que el pot estar mantenint. No és difícil trobar persones que es queixen d'haver recorregut diversos metges sense que els troben res; però, continuen sentint-se malament i presentant alguns dels símptomes abans esmentats. En moltes d'aquestes ocasions estem davant de problemes psicosomàtics.

Desrpés d'aquesta expliacació podeu pensar que tan sols uns pocs poden patir aquestes malalties, la veritat és que no és així, de fet hi ha un estudi que demostra que el  12% de la població europea pateix aquestes molèsties i que una quarta part de les persones que van metge d'atenció primària presenten aquest tipus de malalties.

Que poden fer per a superar-les?

Si després d'anar al metge i vore que la nostra salud està bé continuem sentin-nos malament ens deuríem plantejar la posibilitat d'anar a un psicolèg perquè ens ajude a controlar aquestes situacions.


Alguns dels símptomes són:

Mal d'esquena, el 71%
Marejos, vertígens, 65%
Dolor a les extremitats, 60%
Gasos a l'estómac, 52%
Dificultat en respirar, 50%
Palpitacions, taquicàrdia, 49%
Dolor en articulacions, 45%
Dolor al pit, 44%
Nàusees, 43%





Bibliografía: 





















Aquest mes magradaria parlar-vos del càncer de mama, en concret, de la reconstrucció de la mama després de ser operada per llevar el tumor. He decidit parlar d'aquest tema d'una banda perquè sovint sentim parlar de dones que pateixen o han patit este càncer i malgrat que sabem que les mames poden ser reconstruides no sabem com es fa ni els nous mètodes que milloren aquesta reconstrucció i d'altra banda per fer un petit homenatge a les dones ja que el 8 de març s'apropa. 
Com sabeu fins ara, per a la reconstrucció de la mama s'obtenia teixits d'altes zones com l'abdomen o l'esquena, el que ocasionava nombroses cicatrius i intervencions complexes per extraure el teixit, i més tart s'implantava en el tòrax però amb molt poca sensibilitat. 

Gràcies a la nova tècnica, del doctor Serra Renom, anomenada lipofilling, s'aconsegeix mitjançant teixits de l'abdomen de la pacient que gràcies a una tècnica permiteix que la grassa estigue viva i després, una vegada obteses les cèl·lules mare s'implante amb èxit.

Les reconstruccions amb aquest mètode milloren l'estètica i la sensibilitat.

A continuació us explique els pasos de manera detallada de la reconstrucció del pit després d'una mastectomía (operació quirúrgica que consisteix en extripar una mama). 

1- En primer lloc, s'extrau la grassa del abdomen mitjançant una tècnica que permeteix que la grassa no es trenque.

2- En segon lloc, la grassa es procesada i s'obtenen cèl·lules mare.

3- A continuació, les cèl·lules s'inserten en una xeringa que conte una canúla (tubo menudet) que s'inyecte en la zona que es vol reconstruir.

4- Es logra regenerar "una cuna" en la que posteriorment s'insertarà l'implanr mamàri.

5- El resultat és la reconstrucció amb la mateixa sensació i característiques que l'altra mama.


Malgrat que no hi ha una edat fixa per començar a fer-se mamografies és convenient començar cap als 25 anys, en cas de dones entre 50 i 69 anys es convenient que es fagen més sovint.














Bibliografía: Article d'EL PAÍS.